Parlem sobre llengua
BLOC 1
BLOC 1
1.- Activitat 1: escolta amb atenció i gaudeix del que diuen entrevistador i entrevistat. Tens els vídeos a la teua disposició per a veure´ls tantes vegades com necessites.
2.- Activitat 2: sobre què parlen entrevistador i entrevistat en cadascun del vídeos? Realitza un buidatge de tot allò que es parla a cada vídeo.
Hi ha un gran contingut lingüístic en les entrevistes que hem vist, ara però hem de posar-nos a treballar altres aspectes.
La nostra llengua
Bloc 2
La nostra llengua
Bloc 2
Mapa tret de Wikipèdia, Mutxamel (autor)
Activitat 1
- Situa al mapa els cantants entrevistats al començament.
- Realitza una taula on apareguen aquelles paraules, formes verbals, lèxic... que apareguen a les entrevistes i et criden l'atenció agrupant-les en tres grans grups: Fonètica, Morfologia i Lèxic.
Quadre Comparatiu característiques Bloc occidental i Oriental
| Occidental | ||
FONÈTICA
|
No existeix la vocal neutra: es fan a/e àtones
|
Hi ha la vocal neutra (a/e àtones sonen neutra)
|
Es distingeixen o/u àtones
|
Les o/u àtones es neutralitzen en u
| |
Es conserva la e tancada del llatí vulgar : ceba
|
La e tancada passa a e oberta i en el cas del balear, passa a neutra tònica : cEba
| |
Es mantenen els diftongs qua-gua
|
Els diftongs qua-gua se simplifiquen en una sola vocal (central: aiga ; mallorquí : aigo)
| |
Els inicis àtons de paraula en -en em- es- sonen amb una a clara : (a)sperar
|
Els inicis àtons de paraula en -en em- es- sonen neutra : (e)sperar
| |
Sona la i del dígraf -ix-
|
No sona la i del dígraf -(i)x-
| |
La consonant palatal fricativa inicial o post-consonàntica, s'africa: pan(tx)a
|
La consonant palatal fricativa inicial o post-consonàntica, s'africa: panxa
| |
No es reforcen els finals en -r:or, car
|
Es reforcen els finals en r: or(t), car(t)
| |
MORFOLOGIA
|
Plurals antics: hòmens, jovens
|
Plurals evolucionats: homes,joves
|
1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -o/-e:canto/cante
|
1a persona sing. dels Presents d'Indicatiu en -u/-i o sense terminació : cant(u)/canti, cant
| |
Increment incoatiu verbal en -ix: servix
|
Increment incoatiu en -eix: serveix
| |
1a i 3a persones del singular del Present de Subjuntiu en -e/-a :jo tema, jo cante
|
1a i 3a persones del singular del Present de Subjuntiu en -i :jo temi, jo canti
| |
2a persona plural verb Haver:ham anat
|
2a persona plural verb Haver: hem anat
| |
LÈXIC
|
Lèxic propi: espill, xica, coa, granera, arena, melic
|
Lèxic propi: mirall, noia, cua, escombra, sorra, llombrígol.
|
Activitat 2: Realitza un Text Expositiu on parles de les característiques dels dos grans bloc dialectals.
València
El
català meridional o valencià se sol dividir en tres
subdialectes:
Septentrional
De límits imprecisos, s'estén
per les comarques dels Ports, Alt i Baix Maestrat, l'Alcalatén
i la Plana Alta,és a dir, al nord del País . En bona
part, les seues característiques són de transició
vers el tortosí. Té l'article LO i el present d'indicatiu
en -o: jo canto. Tampoc pronuncia la r final dels infinitius i fa
el so -tg- com si fos -ig (metge ho diuen
meige) A part d'alguns fenòmens fonètics
i de peculiaritats lèxiques , cal posar en relleu el fet que
en algunes localitats del subdialecte la primera persona del singular
del present d'indicatiu té el morfema -a: jo
canta.
Apitxat
El valencià
central o apitxat és el parlar valencià més diferenciat.
Ocupa la zona central del País Valencià, sobretot l'Horta,
el Camp de Morvedre, el Camp del Túria i la Ribera Alta, inclou,
per tant, la capital del país, i les ciutats de Sagunt i Alzira.
El seu tret més característic és l'ensordiment
de les consonats /z/ en /s/ (rosa pronunciat: ròssa),
/dj/ en /tx/ (viatge pronunciat: biatxe)
i /dz/ en /ts/ (dotze pronunciat: dotse).
Així mateix, la v etimològica i ortogràfica es
pronuncia com a b , a la zona del parlar apitxat, mentre que té
una articulació com a v a tota la resta del País Valencià.
Això vol dir que mots com jove, viatge,
rosa, quinze, dotze, setze, fava, rave, etc, són
pronunciats com si fossin escrits txobe,
biatxe, rossa, quinse, dotse, setse, faba, rabe, etc. També
usa el pretèrit perfet simple:cantí, cantares.
L'estudi de les falses
rimes i grafies errònies en els texts valencians permet de
datar la iniciació de l'ensordiment de "s" i "j"
al segle XVII, o potser a la darreria del XVI, quan s'intensificà
la castellanització. El poble considera, arbitràriament,
que les articulacions sordes són més premudes que les
sonores, i per això anomena apitxat (pitjat, premut) aquest
subdialecte, el qual, bé que sigui el propi de la capital i
els seus entorns, manca de prestigi a la resta del País Valencià,
on hom té consciència de mantenir una major puresa idiomàtica.
Des de Lluís Fullana (1915), els gramàtics valencians
malden per evitar les repercussions ortogràfiques del parlar
apitxat.
Meridional
És el valencià
del Sud del país, ales comarques de l'Alacantí i l'Alcoià.
Limita al nord amb l'apitxat i al sud i a l'oest amb l'espanyol. En
el consonantisme es destaca la caiguda molt acusada de la -d- intervocàlica
i, en algunes zones, de la -r final. L'article plural adopta la forma
es per al masculí i el
femení. Els diftongs -ou- es pronuncien -au (plau
'plou', blau 'bou') i no sona la i de caixa.
També usen la forma astò 'açò''això'
. El lèxic mostra formes dobles per a alguns mots,
prova de la barreja de pobladors que s'han establert en aquestes comarques.
Atenció:
Valencià de Tàrbena i la vall de Gallinera
A Tàrbena
(la Marina Baixa) i a la Vall de Gallinera (la Marina Alta) , repoblades
amb gent procedent de Mallorca arran de l'expulsió dels moriscs
a principis del segle XVII, s'hi han mantingut alguns mots mallorquins
(xoriguer 'mena d'ocell', degotís
'gotera', gotinejar 'plovisquejar'), l'article salat es/sa
(que alterna amb el general valencià) i l'article
personal En.
Quadre resum característiques del valencià
|
TRET
|
CARACTERÍSTICA
PRÒPIA DEL VALENCIÀ
|
|
|
FONÈTICA
|
el vocalisme
|
Les vocals
àtones coincideix amb les del català nord-occidental:
n'hi ha cinc
|
|
e/o
obertes
|
Les e i
o són més obertes i amb diferent distribució
que en els altres indrets del domini lingüístic.
|
|
|
el fonema
palatal fricatiu sonor (ge)
|
només
pot aparèixer per fonètica sintàctica,
ja que s'articula com a africat (àgil
sona àdgil), i amb apitxament a la zona central
|
|
|
-d-
intervocàlica
|
és
força general la caiguda: cremà,
llauraor, mocaor.
|
|
|
-r final
|
sempre
es pronuncia , tret de a la zona septentrional del país
|
|
|
-t final
|
també
es pronuncia : vent
|
|
|
b/v
|
articulació
labiodental de la v distinta de la b, excepte a la zona central.
|
|
|
X
|
inicial
o medial es fa africada, com en català nord-occidental
(tx)icot
|
|
|
MORFO-SINTAXI
|
Articles
|
l'article
coincideix amb el català oriental i no amb el nord-occidental:
el, la, els, les.I
no utilitza mai l'article personal: Maria,Esteve...
|
|
Demostratius
|
tenen tres
valors: est(e), eix(e)/ix(e), aquell,
açò, això, allò; també
els adverbis de lloc: ací, aquí,
allí (o allà).
|
|
|
Possessius
|
les formes
femenines del possessiu fort són meua,
teua, seua.
|
|
|
Numerals
|
variants
peculiars : dos (masculí
i femení), uit, dèsset,
diuit, dèneu, uitanta.
|
|
|
Pronoms
|
ús
de la forma plena : me, te, se.
|
|
|
Combinacions
de pronoms
|
solen
seguir les de la llengua antiga (objecte indirecte més
objecte directe), i s'acosten a les de la llengua normativa:
jo li'l compre, li'n comprarem.
|
|
|
1a.
persona del sing. del present d'Indicatiu
|
tret de
a la zona septentrional de transició, té desinència
en -e a la 1a conjugació i a la 2a i 3a no té
desinència : jo cante, jo perd,
jo dorm. La desinència en -o apareix només
als Ports, al Maestrat i a l'Alcalatén.
|
|
|
Imperfets
d'Indicatiu
|
Els
verbs acabats en -re (caure-riure) fan les terminacions caïa,
'queia', ria 'reia'
|
|
|
Imperfet
de Subjuntiu
|
A gairebé
tot el País Valencià, presenta les desinències
-ara, -era, -ira: cantara, volguera,
sentira. Però hom troba les desinències
en -às, -és, -ís, als sectors costaner
i septentrional del Baix Maestrat i els Ports
|
|
|
perfet
Simple
|
(cantí...)
manté vitalitat plena solament a la zona central del
País Valencià, on també és usual
la primera persona del singular:cantí
|
|
|
verbs
incoatius
|
l'increment
és -ix: patix/partixca/partisca,
produïx.
|
|
|
verbs
2a conjugació
|
es fan
en a: traure, nàixer, jaure,
com en català nord-occidental.
|
|
|
preposicions
|
ús
de en amb valor de amb.
|
|
|
LÈXIC
|
diminutius
|
És
usual que en facin: xicoteta, Vicentet,
grapadet
|
|
arabismes
|
gran abundor
d'arabismes, molts d'ells genuïns: dacsa
'blat de moro' , endívia 'escarola', alficós 'cogombre'.
topònims aràbics:
Albalat, Alcalà, Alzira,Benifassà.
|
|
|
mossarabismes
|
noms comuns
i topònims mossàrabs: orandella
'oreneta', cuquello 'cucut', fardatxo 'llangardaix' , Moraira,
Muro, Campello.
|
|
|
castellanismes
|
No
es poden confondre amb barbarismes: cepillo,
cuernos, entonces, tenedor, etc.
|
|
|
lèxic
en general
|
mots amb la mateixa base
etimològica que d'altres d'espanyols (que no són,
òbviament, castellanismes): espill,
aplegar, xic, rabosa. D'altres mots valencians
característics, com pigota
'varola', creïlla
'patata', llaurador 'pagès', llavar'rentar', llevar
'treure', meló d'Alger 'síndria' , roí
'dolent', safanòria 'pastanaga', vesprada-vesprà
'tarda', xic/a 'noi/a', etc, tenen una etimologia
diferent dels sinònims del català central.
Hi ha mots que tenen diferències que cal remarcar: badall 'escletxa', escurar 'rentar plats', mullar 'sucar', pardal 'ocell en general', rentar 'esbandir la roba', voler 'estimar' |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada